.

PERDIU



La perdiu és un ocell del grup gal·linàcia o gal·liforme que migra, menja llavors, l'herba verda dels prats, i nia a terra. Va aparèixer per primera vegada en la mitologia grega. De plomatge cendrós rogenc, bec i potes vermelles, anell dels ulls vermell, té el vol curt. El seu reclam és de tres síl·labes: Ka - chu - chu. Acudeix amb freqüència a beure de les fonts, de basses o de rierols. Els perdigons s'adapten a la vida abans d'un mes.

La perdiu L'expressió marejar la perdiu (perdre el temps en dilacions o circumloquis) també acull aquesta altra, menys coneguda: emborratxar la perdiu.

La Perdiu es un coupage, entre Merlot, Syrah i Ull de llebre Un vi negre sense passar per tina, però amb el repòs d’un any (mínim) a l’ampolla. De color morat, negre de capa alta amb tons teula. Busca el seu lloc, persegueix els crepuscles sagnants de l'aurora i de la tarda.

Té el cos d'un gest únic a l'ampolla. Un punt d’hostilitat, potser, com els grans genis, però puja intens, amb aromes secundaris. Persisteix i cerca el càlid refugi, després, a la gola. Lleugerament tànnic, guarda equilibri entre l'acidesa i el concepte global del vi.

La perdiu és el vi on beuen l'esperit i la claredat de les idees. Dóna balança als aliments (arrossos amb carn i marisc), i cerca l'angle recte de les bones taules. Crida a la veritat del bon gust, és el vi de la pedra, de l'àmfora, de la pell, del roure, de la mínima distància que hi ha entre dues copes.

Comprar Perdiu
Perdiu